Quants de nosaltres no hem tingut en algun moment pensaments d’aquestes característiques? Com a humans, és totalment incontrolable que aparèguin aquests pensaments, especialment si ens enfrontem en el dia a dia a situacions noves o difícils, que ens demanin nous aprenentatges i ens convidin a superar-nos.

El fet que aquests pensaments apareguin no es un problema, però, quan aquests ens bloquegen i ens impedeixen acostar-nos als nostres objectius, podem dir que es tracta de preocupacions improductives.

¿Com distingir la preocupació del pensament útil o productiu?

La preocupació i el pensament productiu, són dues coses totalment diferents.

La preocupació ens fa patir i no té cap utilitat. En canvi, el pensament productiu està destinat a resoldre i a buscar solucions, per tal d’aconseguir superar una situació determinada.

Però, com saber quan un pensament és improductiu i no em portarà a res positiu? A continuació presento les tres situacions més comuns, en les que sovint ens preocupem sense cap utilitat:

1. -Quan recordem i repassem mentalment i de manera obsessiva, situacions de el passat. Situacions que ja no podem canviar.
2. -Quan ens queixem mentalment de la nostra conducta (l’autocrítica) o de la conducta d’altres.
3. -Quan patim per fets que poden succeir en el futur.

I si preocupar-se no és molt útil, perquè continuem fent-ho?

Quan ens preocupem de manera obsessiva, tenim molta menys probabilitat d’actuar i resoldre la situació, però en contrapartida també tenim menys risc d’equivocar-nos i enfrontar-nos al fracàs. I és que deixar de preocupar-nos implica haver d’acceptar el nostre malestar (pors, vergonyes ..) i posar-nos en acció. I això generalment ens resulta difícil.

Llavors, com fer perquè aquestes preocupacions no em turmentin?

L’objectiu no és deixar de preocupar-te, perquè aquests pensaments apareixeran al teu cap de manera involuntària.

L’objectiu està en definir les meves metes i acostar-me a elles, acceptant el malestar i les preocupacions com a part de l’procés.

Per on començar?

En primer lloc, és important entendre com funcionen les preocupacions i el perquè són presents en el nostre dia a dia.

Les preocupacions són “senyals d’alerta” que apareixen en la nostra ment, per advertir-nos de “possibles perills”, o de “situacions negatives o que ens incomoden”. No obstant això, sovint aquests perills o situacions són exagerats o magnificats.

És important llavors, atendre només a aquella part de la preocupació que ens interessi i que ens resulti d’utilitat. Per tal de posar els mitjans per prevenir, resoldre i/o actuar, en la mesura del possible.

Podem preguntar-nos:

1. Què és el que realment em preocupa? Per què em preocupa?
2. Puc fer alguna cosa per resoldre el que em preocupa?

Sovint ens oblidem d’una cosa tan senzilla com permetre’ns un espai per pensar, mantenir un diàleg amb nosaltres mateixos i escriure possibles solucions.

Això ens ajudarà a distingir entre:

1. Aspectes que puc resoldre (QUE CONTROLO): La major part de situacions tenen una part que depèn de nosaltres, i que podem treballar per resoldre. Per exemple, si ens sentim molestos amb algú podem fer coses per expressar-nos, negociar o millorar la relació. Si estem preocupats perquè no ens surti bé una presentació en públic, podem apuntar-nos a un curs d’habilitats socials i/o estudiar amb temps el text.
2. Aspectes que NO puc resoldre (QUE NO CONTROLO): En moltes situacions també hi ha aspectes que no controlem i que no depenen de nosaltres. Per exemple, preocupar-se del què pensaran els altres, de les “coses negatives” que puguin succeir en un futur, que els altres canviïn, etc. Tot això són aspectes que pràcticament no depenen de nosaltres i sobre els que tindrem una repercussió mínima.

Si ens resistim a acceptar aquesta realitat, sens dubte patirem.

Està comprovat que les persones més pràctiques i dirigides a actuar, estan més satisfetes i felices amb elles mateixes. Accepten el que no poden canviar i treballen per aquells aspectes que sí. Passen més temps actuant que pensant, perquè posen ordre a les seves preocupacions i decideixen abordar-les d’una en una, de manera pausada.

I és que en el moment en què actuem, la preocupació deixa de cobrar tanta importància. Passem d’estar centrats en la nostra ment a viure el present.

És per això que, Us animo a tots a mantenir una actitud activa davant les preocupacions!

Raquel Ballesteros, 2010@