(Perquè anar a la consulta del teu metge amb por, no és normal!)

• Aquest és el tractament, sí o sí!
• No tens cap altra alternativa.
• A la teva edat, encara pots estar content/a!
  Com no has vingut abans!?
• Què esperes per operar-te? Ho has de fer ja!

Sortir d’un metge/essa o professional que suposadament ens ha d’ajudar, sentint-nos avergonyits/des, culpables, amb ganes de plorar, enfadats/ades o espantats/des no és el que hauríem de sentir. 😥

Hi ha professionals amb una gran qualitat humana i habilitats interpersonals excel·lents, però de vegades no és així. I això genera un impacte gran a la persona que acudeix a una consulta mèdica amb necessitat de seguretat, atenció, respecte, suport i comunicació.

I és que, arran d’una bonica persona que ve a consulta i que ha viscut una experiència d’aquestes característiques, obro un meló molt gran que feia molt que tenia guardat. I que em podria portar tres articles però intentaré resumir.

Com a professional de la salut i pacient que sóc vull oferir aquí algunes reflexions per a les dues parts implicades.

SI ETS PROFESSIONAL DE LA SALUT:

Entendre que com a professionals tenim a les nostres mans una cosa tan preuada com la vulnerabilitat d’una persona, és essencial. I que les nostres paraules tenen un impacte brutal i que està demostrat que pot influir en el benestar de la persona de manera significativa. >> Aquí afegeixo un exemple d’un estudi <<

Per això és tan essencial que no només siguem formats en capacitats tècniques sinó també en habilitats socials i emocionals.

És cert que en l’àmbit públic no es donen les condicions (la majoria de vegades) per poder oferir un temps de qualitat. L’esgotament i l’estrès poden passar factura i tornar-nos més irritables.

Però és important que recordis que:

🔶 La confiança es guanya. I és la nostra tasca donar seguretat a qui tenim al davant.

🔶El/la pacient té dubtes, por, resistències i inseguretats. No és una cosa personal!

🔶La teva vàlua no depèn que el pacient estigui content amb tu o et validi. Sinó que se senti amb prou comoditat com per a qüestionar-te.

🔶La teva vàlua tampoc depèn de poder ajudar tothom, per molt bon professional que siguis.

🔶Has de delegar i/o suggerir canvi de professional a un pacient que no puguis/sàpigues acompanyar.

🔶Els/les pacients NO ens fan enfadar. Tu ets el/la responsable de les teves emocions.

🔶No hi ha pacients pesants. Només hi ha persones espantades.

🔶Cuidar-te és el teu deure. Si tu estàs millor, tot serà més fàcil.

VIGILA AMB OFERIR COMENTARIS MORALITZADORS, DESESPERANÇADORS O QUE INFANTILITZIN AL/LA PACIENT!

Imagen de Freepik

I si aquesta persona a més és dependent, té una malaltia amb mal pronòstic o terminal, és important evitar:

• Dirigir l’atenció i la conversa als familiars ignorant la persona que està patint la dificultat.
• “Preparar” el/la pacient anticipant frases com:
  • “Ho passaràs malament”
  • “Tens poques possibilitats de sobreviure”

** Sembla obvi, però són comentaris reals.

Aquí deixo unes frases que poden ser més adequades en moments complexos:

• “Sé que un procés difícil. Estarem aquí per acompanyar-te”.
• “Farem tot el possible perquè et puguis recuperar i/o tenir qualitat de vida”.
• “Som aquí per escoltar-te”
  “T’informarem dels
• canvis que hi pugui haver a les pautes terapèutiques”.
• “Ets lliure de prendre el teu temps i canviar d’opinió si ho necessites”

I SI ETS PACIENT, RECORDA QUE:

Tu manes sobre el teu cos i la teva vida.

Tens dret a demanar i obtenir tota la informació que necessitis.

També tens dret a no demanar-la ia delegar en altres persones.

Tens dret a saber i no saber, si aquesta és la teva elecció.

Tens dret a canviar d’opinió durant el teu tractament.

Tens dret a rebre la informació de manera clara i accessible.

Tens dret a opinar sobre el procés ia demanar aclariments.

I bé, això és tot ara com ara… encara que prometo més a través de xarxes😉 Segueix-me si t’interessa!

Raquel Ballesteros ©